Física i química Tono Abad

INVENCIÓ DEL PARACAIGUDES: Encara que no ho parega el paracaigudes established en funcionamient des de l'any 852 a Córdoba amb un èxit parcial ja que aquesta persona que ho va intentar va viure miraclosament. Més tard l'iventor Leonardo Da Vinci també va fer un plantejament sobre aquest invent. L' ús d apuesta artefacte va tindre cèrta importancia i validesa quan un aeronauta francés llançà un gol desde un glòbus . Uns anys més tard es realitzà.Aquest invent reciveix la máxima importancia en les dues guerres mundials per part dels Estats Units d' America. TIPUS DE PARACAIGUDES: Estem acostumbrats a vore el matrix tipus de paracigudes però no soles están aquestos ,podem trovar els següents: -Parasol:Aquest s'utilitza en els espectacles . -Cònic: Crear seguin els models de Leonardo,i ficat a prova a 1740. -Piramidal: Més conegut com l'ala delta. Cuadrats:els que este acostumats a vore de una forma deportiva. -D'...

Tot començà a Londres d'on els seus pares eren, més tard es decidiren martxar a Oxford per evitar les conseqüències de la Segona Guerra Mundial.   Hawking va nàixer a Oxford i desgraciadament va faltar aquel últim mes a Cambridge. Aquest Home va aportar grans avanzos i teories a la humanitat i va dedicar tota una vida las perquè de l'univers. Cal destacar el ser atiese pero ell no va negar la presència de un Dèu amb la següent frase: No dic que Déu no existexi. Déu és el nom que la gent li dona a la raó per què som aquí. Però, crec que aquesta raó són les lleis de la física i no algú amb qui podem tenir una relació personal. (me pareix molt interesant ja que ens dona una opinión molt clara de la se va gran mentalitat que tenia cap altres teories) Bé a continuació parlaré de les grans aportacions d'aquesta gran ment: 1-L'interior dels fotats negres: Aquest " fenomen" fins que Hawking no va Testablir una...

Intentem un experiment fàcil i ràpid: prenguem dos llanternes en una habitació fosca i fem-les brillar de manera que els seus rajos de llum s'encreuen. Apreciem quelcom curiós? La resposta, prou poc atractiva, és que no. Això és perquè els fotons individuals que formen la llum no interaccionen; es limiten a passar uns junt amb altres. Però què ocorreria si es poguera fer que les partícules lumíniques interactuaren, atraient-se i repel·lint-se entre si com a àtoms en la matèria ordinària? La ciència- ficció ens ha mostrat alguns exemples de coses que podrien aconseguir-se en este cas. Una de les més populars és el sabre de llum (espasa làser) de la saga de La guerra de les galàxies. En un escenari més probable, es podria aconseguir que dos rajos de llum s'uniren i mesclaren Podria paréixer que tal comportament òptic requerix estirar les lleis de la física més enllà del creïble, però en realitat uns científics han demostrat ara que es pot efectivament fer que els fotons intera...

Pot el temps avançar cap enrere? Tot i que a nivell microscòpic, on es troben les partícules subatòmiques, les lleis de la física són simètriques tant si el temps corre cap endavant o cap enrere, a nivell macroscòpic tots els processos tendeixen a avançar endavant. En base a aquesta realitat, l'astrònom britànic Arthur Eddington va encunyar per primera vegada el concepte 'fletxa del temps'. Una idea que va ser utilitzada per a distingir una adreça en el temps en un univers relativista de quatre dimensions. Des que Eddington formulés el concepte de la 'fletxa del temps', els investigadors s'han estat preguntant la raó per la qual el temps apunta únicament a una sola direcció. Fins al moment, els investigadors que han estudiat sobre la 'fletxa del temps' es recolzaven en la Segona Llei de la Termodinàmica per raonar que el temps viatge sempre en una direcció. Una llei que estableix que en qualsevol procés cíclic, l'entropia (magnitud fí...